Menú
Menú
El Espai Aquae está situado en el Castell de Caldes, en el Puig de Sant Grau, en el centro de Caldes de Malavella.
De este castillo se conservan un lienzo de muralla y tres torres medievales, declarados Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN). En el mismo entorno se halla el monumento más importante de Caldes, también declarado BCIN, las Termas Romanas, así como los jardines donde se elevan dos cupulinos modernistas que esconden agua termal y la ermita prerrománica de Sant Grau.
El agua de Sant Grau también se aprovechaba para lavar la ropa, ya que tanto su temperatura como la mineralidad de sus sales y carbonatos facilitaban la limpieza y el blanqueamiento de los tejidos. Por eso se construyó un lavadero público que se utilizó durante años por las mujeres de Caldes, agradecidas por poder lavar la ropa con agua caliente.
Como experiencia, no se puede obviar probar el agua de la Font dels Bullidors i de la Font de Sant Narcís, ambas termales; para tal fin, el Espai Aquae ofrece un vaso promocional de recuerdo.
Propuesta de paseo por el casco urbano
Visita Caldes
© Ajuntament de Caldes de Malavella 2024
L’aigua de Caldes s’origina en infiltrar l’aigua de la pluja de l’interior de la comarca de la Selva cap a les profunditats, a través de les falles i les factures del subsòl. Aquesta aigua, a l’arribar a una profunditat d’uns mil metres, s’escalfa, canvia de quimisme, adquireix diòxid de carboni i ascendeix cap a la superfície. Aquest procés pot durar entre 30 i 50 anys. Durant aquest temps, l’aigua a mesura que es va filtrant, va adquirint els minerals de les roques granítiques del subsòl.
A Caldes hi ha tres sectors on aflora aigua termal: Puig de les Ànimes, Puig de Sant Grau i Puig de les Moleres.
L’existència de les aigües termals i la proximitat d’aquestes a la Via Augusta són la clau per entendre el sorgiment d’una important activitat balneària en època romana a la vila de Caldes de Malavella.
El nucli de població format al voltant dels recintes termals va rebre el nom d’Aquae Calidae (“aigües calentes”) i va ser prou important com per ser considerat, ja al segle I aC, un municipi de dret llatí. A més dels balnearis i dels serveis que hi estaven relacionats, l’urbs romana de Caldes de Malavella disposava també d’un centre administratiu, religiós, econòmic i comercial.
El nucli urbà d’Aquae Calidae, de la qual es conserven algunes estructures, se situava entre el puig de Sant Grau i el puig de les Ànimes.
El caràcter eminentment rural de la vila de Caldes de Malavella va experimentar transformacions molt importants a finals del segle S.XIX. La irrupció dels grans balnearis europeus, especialment a França i Alemanya, com a centres d’estiueig de les societats benestants del moment, lligada a la tradició naturalista de l’època i marcada per una revaloració de les propietats curatives de les aigües termals, va despertar l’interès de la burgesia catalana per aquesta nova modalitat d’esbarjo. Fruit d’aquest interès pot ser entesa la creació dels balnearis a Catalunya i, lògicament, a Caldes de Malavella.
Les reconegudes propietats de l’aigua termal de Caldes de Malavella que s’oferia als balnearis van motivar que els qui no estaven allotjats en aquells establiments també en volguessin disposar, i aquest fet va afavorir que fos embotellada i distribuïda a molts indrets. D’aquesta manera, els pacients que no es podien permetre el luxe d’anar als balnearis tenien la possibilitat de beneficiar-se dels efectes d’aquesta aigua seguint el tractament des de casa seva.
